LEISHMANIOSI CANINA

Què és la Leishmania?

La Leishmania spp és un paràsit transmès per la picada d’un mosquit del gènere Phlebotomus. Quan un mosquit portador femella pica al seu gos, el paràsit de la leishmaniosi entra a la pell i pot estar varis mesos en periode d’incubació (d’1 mes a 7 anys). Passat aquest temps, el seu animal pot començar a mostrar signes de malaltia.

Quins són els símptomes de la leishmaniosi?

La leishmaniosi és una malaltia sistèmica greu d’evolució lenta però progressiva. La leishmania podria provocar al seu gos algun dels següents símptomes: lesions de pell cròniques, lesions en melsa, ronyó o fetge, ungles dèbils, aprimament, alteracions oculars, dolr articular, pèrdua de la gana, epistaxi (sagnat pel nas) o diarrees. Cal tenir en compte que la malaltia pot estar present de forma assimptomàtica.

On pot picar el mosquit al meu gos?

En ser una malaltia endèmica al litoral mediterrani, tots els gossos estan exposats a la picada del mosquit portador de la Leishmania. El mosquit inicia la seva activitat al capvespre, però també podem trobar-ne dins de les cases.

És estacional la malaltia?

A la nostra àrea geogràfica, l'època de major influència és de març a octubre.

Puc saber si el meu gos té la leishmaniosi?

Sí, és molt senzill. Gràcies a diverses tècniques analítiques, actualment podem detectar precoçment la infecció.

El meu gos pot contagiar la Leishmania a un altre animal o a les persones?

Un gos en tractament i sota control veterinari no actuarà com a reservori de la malaltia. El seu gos no pot contagiar la malaltia directament a les persones ni a altres animals, només quan no es troba sota control i la persona es troba en una situació de immunosupressió (com per exdemple una persona seropositiva). Perque algú s’infecti sempre ha de ser picat per un mosquit infestat.

Què puc fer per ajudar el meu gos ?

Actualment ja hi ha vacuna contra aquesta malaltia. La prevenció és l'èxit vers aquesta malaltia. Aquesta vacuna protegeix amb èxit entre el 80 i el 90% dels gossos vacunats, per tant a part de la vacunaació cal:

• Protegir al seu gos de la picada del mosquit: el mètode més senzill i eficaç és la utilització de collars repelents i pipetes tipus Advantix. També pot protegir correctament la seva llar impedint l'entrada d'insectes mitjançant mosquiteres a les finestres i insecticides ambientals.
• Anàlisi anual de Leishmania: recomanem fer aquesta anàlisi anualment per a comprovar  que el seu animal està lliure de malaltia

La vacunació és la única opció real de protegir als nostres gossos de la leishmania. Tot i així, cal seguir aplicant collars, pipetes i retestant el gos anualment.

LA FÒBIA ALS PETARDS (SANT JOAN)

Si el teu gos o gat te por dels petards, si tremola només de veure't a ppunt de mirar un partit del Barça, o s'espanta d’altres sorolls forts, doncs cal saber que és un problema molt comú, que pot afecta al 50% dels gossos.

Hi ha molts sistemes d’ajudar a les nostres mascotes. Alguns d’ells són d’efecte immediat, per evitar el moment puntual d’estres, encara que no eliminen el problema, i d’altres requereixen un major temps d’aplicació, però aconsegueixen canvis de comportament a llarg termini, i disminueixen l’ansietat i l’estrès en posteriors exposicions a aquests estímuls.

Fins fa poc, la medicació que els veterinaris receptàvem quasi exclusivament, era un fàrmac anomenat Acepromacina (la famosa “pastilla dels petards”). Aquest producte promou un estat de relaxació muscular, i es lleugerament ansiolític. Això vol dir que els gossos tractats amb aquest tipus de medicaments, estaran immòbils, però per seguiran passant una molt mala estona. Només estaria indicat amb gossos que arribéssin a posar en perill la seva integritat física (travessar vidres, escapar-se de casa, trencar portes…).

El tractament ideal en animals amb aquest problema, son els que aconsegueixen que perdin la por. Les teràpies són més llargues per realitzar la modificació de conducta, associada a introduir estímuls sonors a baixa intensitat, i anar augmentant aquesta intensitat molt progressivament, mentre el gos no presenti un quadre d’ansietat. Aquest procés de dessensibilització, pot agilitzar-se, administrant a l’animal productes que veritablement siguin ansiolítics. La seva administració necessita d’uns quants dies de tractament per aconseguir l’efecte desitjat durant el moment de la exposició als sorolls.