Inici Centre Productes Informació Contacte

GOS


Leishmania
La fòbia als petards
L'arribada d'un nadó
Bones raons per esterilitzar la teva gossa
Tumors de mama
Piometra
Cadells
Bons motius per castrar el teu gos
Cop de Calor
El perill de les dietes amb carn crua
Les alteracions cardíaques
Falsos mites del cereals
Puces i paparres


LA FÒBIA ALS PETARDS (SANT JOAN)

Si el teu gos o gat te por dels petards, si tremola només de veure't a punt de mirar un partit del Barça, o s'espanta d’altres sorolls forts, doncs cal saber que és un problema molt comú, que pot afectar al 50% dels gossos.

Hi ha molts sistemes d’ajudar a les nostres mascotes. Alguns d’ells són d’efecte immediat, per evitar el moment puntual d’estres, encara que no eliminen el problema, i d’altres requereixen un major temps d’aplicació, però aconsegueixen canvis de comportament a llarg termini, i disminueixen l’ansietat i l’estrès en posteriors exposicions a aquests estímuls.

Fins fa poc, la medicació que els veterinaris receptàvem quasi exclusivament, era un fàrmac anomenat Acepromacina (la famosa “pastilla dels petards” anomenada CALMIVET®). Aquest producte promou un estat de relaxació muscular, pot aguditzar el sentit de l'oïde i es lleugerament ansiolític. Això vol dir que els gossos tractats amb aquest tipus de medicaments, estaran immòbils, però seguiran passant una molt mala estona. Aquest tractament només s'utilitza en ocasions excepcionals quan el gos posa en perill la seva vida degut al pànic generat.

El tractament ideal en animals amb aquest problema, són els que aconsegueixen que perdin la por. Les teràpies són més llargues per realitzar la modificació de conducta, associada a introduir estímuls sonors a baixa intensitat, i anar augmentant aquesta intensitat molt progressivament, mentre el gos no presenti un quadre d’ansietat. Aquest procés de dessensibilització, pot agilitzar-se, administrant a l’animal productes que veritablement siguin ansiolítics. La seva administració necessita d’uns quants dies de tractament per aconseguir l’efecte desitjat durant el moment de la exposició als sorolls. Quan el gos tingui por és molt important no fer-li atencions que puguin potenciar la por, sinó que cal deixar-los sols i ignorar-los, abaixar persianes, apagar les llums i encendre música de fons per atenuar els sorolls.

En animals amb una fòbia lleu tenim tractaments naturals que ajuden a fer més agradable una situació molt molesta sense haver de medicar amb medicaments.

Estem a poques setmanes de la Revetlla de Sant Joan. Per aquest motiu, si teniu qualsevol animal amb pors, acosteu-vos per rebre una pauta individualitzada a cada grau de fòbia a MONTSENY VETERINARIS
Recordeu que si veniu el mateix dia, o només un parell de dies abans, no podreu fer servir algunes de les medicacions.

LEISHMANIOSI CANINA

Què és la Leishmania?

La Leishmania spp és un paràsit transmès per la picada d’un mosquit del gènere Phlebotomus. Quan un mosquit portador femella pica al seu gos, el paràsit de la leishmaniosi entra a la pell i pot estar varis mesos en periode d’incubació (d’1 mes a 7 anys). Passat aquest temps, el seu animal pot començar a mostrar signes de malaltia.

Quins són els símptomes de la leishmaniosi?

La leishmaniosi és una malaltia sistèmica greu d’evolució lenta però progressiva. La leishmania podria provocar al seu gos algun dels següents símptomes: lesions de pell cròniques, lesions en melsa, ronyó o fetge, ungles dèbils, aprimament, alteracions oculars, dolor articular, pèrdua de la gana, epistaxi (sagnat pel nas) o diarrees. Cal tenir en compte que la malaltia pot estar present de forma assimptomàtica.

On pot picar el mosquit al meu gos?

En ser una malaltia endèmica al litoral mediterrani, tots els gossos estan exposats a la picada del mosquit portador de la Leishmania. El mosquit inicia la seva activitat al capvespre, però també podem trobar-ne dins de les cases.

mosquit

És estacional la malaltia?

A la nostra àrea geogràfica, l'època de major influència és de març a octubre.

Puc saber si el meu gos té la leishmaniosi?

Sí, és molt senzill. Gràcies a diverses tècniques analítiques, actualment podem detectar precoçment la infecció.

El meu gos pot contagiar la Leishmania a un altre animal o a les persones?

Un gos en tractament i sota control veterinari no actuarà com a reservori de la malaltia. El seu gos no pot contagiar la malaltia directament a les persones ni a altres animals, només quan no es troba sota control i la persona es troba en una situació de immunosupressió (com per exemple una persona seropositiva). Perque algú s’infecti sempre ha de ser picat per un mosquit infestat.

mapa

Què puc fer per ajudar el meu gos ?

Actualment ja hi ha vacuna contra aquesta malaltia. La prevenció és l'èxit vers aquesta malaltia. Aquesta vacuna protegeix amb èxit entre el 80 i el 90% dels gossos vacunats, per tant a part de la vacunació cal:

  • Protegir al seu gos de la picada del mosquit: el mètode més senzill i eficaç és la utilització de collars repelents. També pot protegir correctament la seva llar impedint l'entrada d'insectes mitjançant mosquiteres a les finestres i insecticides ambientals.
  • Anàlisi anual de Leishmania: recomanem fer aquesta anàlisi anualment per a comprovar  que el seu animal està lliure de malaltia

La vacunació és la única opció real de protegir als nostres gossos de la leishmania. Tot i així, cal seguir aplicant collars i retestant el gos anualment.

NOVETAT FEBRER 2017 

Actualment tenim una nova vacuna per la leishmania amb molts bons resultats i una tecnologia nova basada en DNA recombinat dels fragments més reactius del paràsit. L'avantatge vers l'anterior és l'eficàcia, que només s'aplica nua sola vegada enlloc de tres vacunes i presenta menys reaccions adverses (per exemple dolor a la zona d'aplicació). A més el seu preu és més barat. Recomanem la vacunació de tots els gossos, en especial els que passin hores en jardins o exteriors.

L’ARRIBADA D’UN NADÓ A CASA

L’arribada d’un nadó és un moment delicat per a un animal que ha viscut en moltes ocasions com l’únic rei de la casa. A partir d’aquest moment haurà de compartir la llar, i els amos, amb un membre nou de la família. En definitiva: noves olors i nous sorolls. Tot seguit us explicarem com fer de l’arribada del nadó un estímul positiu i no una font de gelosia pel vostre animal de companyia.

Abans...
  • Introduir olors noves del nadó com bolquers, pols de talc, alguna tovallola, etc. Així l’animal s’acostumarà a les noves olors, estranyes per a ell. Si després el recompensem amb un premi, això serà un estímul per relacionar aquella olor amb coses bones. Recordeu aquesta màxima (que és com pensen els gossos). 
    Nadó = premi = bo.
  • Si voleu posar nous mobles i barreres de nadons per casa, poseu-les abans de l’arribada del bebè. Així el vostre animal associarà el menor nombre de canvis amb l’arribada del vostre fill/a i estarà menys estressat.
  • Si heu de fer algun canvi en la vida diària del vostre animal, és important aplicar-los almenys des d’un mes abans (que ja no pugi al sofà, menys passejos, àrees de la casa on no podrà estar, canvis en les rutines de passejos, etc)
  • Porti’ns al seu animal per desparasitar-lo, posar les vacunes al dia, fer una revisió del seu estat de salut i tallar les ungles per a que estiguin menys esmolades. Alhora pot aprofitar per preguntar-nos qualsevol dubte que tingui. Així quan arribi el moment no haurà de patir per res. A partir d’aquest moment hauríeu de desparasitar-lo mensualment pels cucs i fer un correcte tractament contra puces i paparres.
Quan el nadó arribi...
  • Quan la mare estigui tornant de la clínica, algú de la família hauria de treure el gos a passejar per a permetre que la mare s’instal•li a casa sense estar pendent de l’animal de companyia.
Primer contacte...
  • Com a forma normal, el seu animal mostrarà certa curiositat natural pel nounat. El podeu distreure perquè s’acosti més suaument cap el nadó donant-li algun premi. El contacte ha de ser gradual, mai forçat. Així relacionarà la seva arribada amb coses positives, així com carícies i atenció quan estigui davant del nen.
  • PRECAUCIÓ:
    • Una actitud neguitosa pot transmetre nervis o por al gos. Estar tranquil és una manera de fer que el vostre animal també ho estigui. No castigueu el gos si vol olorar-lo, ja que podria associar el nadó amb experiència negativa. Deixeu-lo fer sense por, però vigilant-lo.
    • Si el gos és molt gran o té molta força, podeu tenir-lo agafat amb la corretja de passeig.
    • No deixeu tampoc mai interactuar el gos amb el bebè sense supervisió directa. Un gat o un gos poden fer-li mal sense voler, només posant-li una pota a sobre.

Com evitar la gelosia?

  • Per evitar-la cal fer associar el nadó amb coses bones. Donar-li premis, moixaines, carícies, atenció, jocs, etc. Sempre davant del nadó i disminuir el grau quan el nadó no hi és. Si no és així l’animal podria sentir certa rivalitat cap al nadó i és quan apareixen els problemes.
  • Les visites i el seu animal
  • El gos s’haurà d’adaptar al nadó, però també a les visites freqüents de casa. Una actitud tranquil•la del gos es busca amb obediència bàsica de seu i quiet. Cal que les vostres visites facin també cas al gos per a què no se senti desplaçat pel nen/a.

PRECAUCIONS BÀSIQUES...

  • SI EL TEU GOS GRUNYEIX O TREU LES DENTS QUAN...
    1. El raspalles o el banyes
    2. El molestes quan està menjant
    3. Veu a persones que no coneix dins i fora de casa
    4. Volem que baixi del sofà o moure’l d’altres llocs on descansa
Posi’s en contacte amb nosaltres immediatament i l’aconsellarem correctament, ja que aquestes conductes requereixen  una valoració professional.


BONES RAONS PER ESTERILITZAR LA MEVA GOSSA

QUÈ ÉS L’ESTERILITZACIÓ?

L’esterilització és una intervenció quirúrgica que consisteix en treure els ovaris i, en alguns casos, també la matriu de les femelles, d’aquesta manera ja no tornaran a estar amb zel.

QUINS BENEFICIS TÉ?

  1. Evitem els tumors de mama:  Els tumors de mama afecten més d’un 25% de gosses no esterilitzades i són el tipus de càncer més freqüent. Aproximadament el 40% són malignes i poden afectar a altres òrgans produint el que s’anomena com metàstasis. L’esterilització precoç redueix significativament el risc de patir tumors de mama.
  2. Prevenim la infecció de la matriu (piomètra): una de las causes de cirurgia d’urgència i hospitalització és la infecció de matriu. Les gosses esterilitzades mai presentaran aquesta malaltia.
  3. Eliminem el zel i les seves molèsties: Un cop operada, la gossa no presentarà més zels al llarg de tota la seva vida.
  4. Evitem els possibles embarassos no desitjats: la dificultat de trobar propietaris que adoptin els cadells  i que mai els abandonin és difícil, en temps de crisi més que mai. En països del nord d’Europa, en part gràcies a l’alt percentatge de gosses esterilitzades, l’índex d’abandonament de gossos és molt menor que aquí.
  5. Evitem embarassos psicològics: la pseudogestació o embaràs psicològic és un trastorn hormonal que pot presentar-se passats 60 dies del zel i acostuma a provocar la producció de llet a les mames i un estrès molt fort a la mare.
Consells Gos 1

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS:

  1. He sentit que les gosses han de ser mares, que és bo per elles. És cert?
    No, És un mite. cal castrar abans del 2,5 anys d'edat.
  2. S’engreixen les gosses esterilitzades?
    És cert que hi ha una tendència a guanyar pes, però es contorla si no mengen més del que els tocaria.
  3. I el caràcter els canvia?
    Torna a ser un altre mite. No.
  4. Quan l'esterilitzo?
    Quan abans millor (preferiblement abans dels 2,5 anys). Es pot fer més endavant per evitar la incidència de les malalties.
 L’ESTERILITZACIÓ ÉS UNA EINA PREVENTIVA CLAU PER A LA SALUT DE LA SEVA GOSSA

Tumors de mama

Els tumors de mama són els tumors més freqüents a la gossa a partir dels 8 anys. Un 25% de les gosses no esterilitzades tindran tumors mamaris. Hi ha una predisposició racial i es comencen a trobar els primers marcadors genètics, que permeten anticipar-se al tumor. Es calcula que aproximadament un 60% són benignes i 40% malignes (solen provocar metastasi a nivell pulmonar).. En el pitjor dels casos com l'adenocarcinoma mamari, el 95% dels pacients es moren al mes del diagnòstic per biòpsia post-cirurgia. S'associa l'aparició de tumors amb altres patologies uterines com infeccions de matriu. El tractament sol ser sempre el quirúrgic i ràpid, ja que el tamany i el temps és el millor pronòstic per garantir la ratio de supervivència major de la gossa. Els animals esterilitzats tenen un millor pronòstic vers els no esterilitzats.

Esterilitzar la gossa abans dels 2,5 anys és la millor eina per evitar tumors de mama
Una de cada 4 gosses senceres patirà tumors de mama
Una de cada 10 gosses senceres patirà tumors de mama MALIGNES (amb metastasi)

Infeccions de matriu/ piometria      

La infecció de matriu és una patologia que afecta generalment a gosses de més de vuit anys no esterilitzades. Durant el zel es produeix la apertura temporal del coll uterí i poden penetrar bacteries dins la matriu. Un cop el coll de l'úter es tanca, la matriu es converteix en un caldo de cultiu ideal per ells. Amb la infecció s'hi produeix una quantitat molt gran de pus, que acabarà afectant a tot l'organisme.
Els símptomes són variables, però sempre es veu un augment de la ingesta d'aigua. També es pot veure una descàrrega vaginal purulenta.
El tractament recomanat és quirúrgic i es basa en treure tota la matriu practicant una ovarihisterectomia. Com que el pacient sol ser d'eddat avaçada i està patint una malaltia greu amb implicacions  multisistèmiques, el risc de la intervenció és moderat a elevat.

Esterilitzar la gossa abans és la millor eina per evitar infeccions de matriu



 

Cadells

Revisions veterinàries

Tant si adopteu com si compreu un cadell es recomanable fer-li una revisió veterinària els primers dies que el teniu per tal que us puguem donar les pautes adequades per a la convivència amb ell i assegurar-nos així que no presenta cap símptoma de malaltia i que les desparasitacions i vacunacions administrades segueixin el protocol adient. Es recomana una revisió veterinària cada 6 mesos durant tota la vida la l’animal, ja sigui per revacunació de l’animal o només per assegurar-nos que no presenti signes patològics i determinar una detecció precoç de qualsevol problema. Recordeu que ells no parlen, pel que sovint sense una bona exploració mèdica i algunes proves complementàries no podem saber que està passant. Ells no perden la vitalitat ni les ganes de jugar mai i no solen queixar-se fins que la patologia ja no els deixa seguir amb la seva vida quotidiana. Una detecció precoç és la clau de l’èxit del tractament en la majoria de patologies.

Desparasitació

Aquest és el primer pas a fer amb el nostres cadell. Dividim els paràsits en interns (cucs i paràsits intestinals microscòpics) i extern (puces, paparres, mosquits). Alguns d’aquest paràsits poden afectar també als humans per això s’aconsella realitzar la desparasitació interna preventiva cada 3 mesos durant tota la vida de l’animal. També es recomana desparasitar externament durant tot l’any. Existeixen gran varietat de productes amb aquesta finalitat, es tria quin és el més adient segons el tipus de paràsit, l’edat, el pes, l’hàbitat i l’època de l’any. Durant les revisions et donarem les pautes antiparasitàries adequades pel teu millor amic.

Protocol de vacunació

Les vacunes actuen estimulant el sistema immune de l’animal perquè tingui una millor resposta en cas d’infecció per determinades patologies o inclús no arribi a mostrar simptomatologia. El protocol de vacunació comença al mes i mig d’edat. Es important que el cadell estigui ben desparasitat ja que sinó la vacuna podria perdre eficàcia. Algunes vacunes no poden administrar-se fins al 6 mesos d’edat (ràbia, leishmània) pel que s’aconsella realitzar una revisió als 6 mesos per comprovar l’estat de salut i vacunar-lo per aquestes patologies.

Hàbitat

Els gossos necessiten una zona de seguretat, busqueu un lloc tranquil on instal•lar el seu llit,  vigileu que no sigui un lloc de pas ni un lloc on s’escolti molt soroll. No aconsellem que les mascotes dormin al nostre llit, ja que això sol afavorir certs problemes de comportament, de totes maneres la decisió és molt personal. No aconsellem que els cadells dormin a l’exterior ja que hi ha més risc de malalties respiratòries. En cas de deixar-los a l’exterior assegureu-vos que disposen d’una zona d’ombra i aigua fresca en tot moment.

Higiene

De cadells solen embrutar-se bastant, no recomanem banyar-los completament fins acabar el protocol de vacunació per minimitzar el risc de patologies respiratòries. Mentrestant podeu fer servir tovalloletes humides o escuma seca. El bany cal fer-lo sempre amb xampú especialitzat, ja que el pH de la seva pell és diferent al nostre. També és important habituar-los al raspallat des de petits, sobretot en races de pèl llarg. Cal habituar-los amb pautes d’higiene, una neteja
òtica i dental freqüent ens facilitarà la manipulació en cas necessari. El creixement de les ungles s’ha de vigilar i tallar-les quan sigui necessari.
Consells gos 2

Educació

L’educació del nostre cadell comença des del primer dia. Heu de tenir em compte que el que li permetem de cadell serà molt difícil que no ho faci d’adult. És el millor moment per aprendre les ordres bàsiques d’obediència i socialitzar-lo, així evitarem fòbies més endavant però l’haureu de treure al carrer en braços o en cotxe fins que acabi el protocol de vacunació.

Alimentació

Els gossos són animals omnívors, tot i això la millor manera de satisfer les seves necessitats nutricionals és el pinso ja que és molt difícil formular una dieta casolana amb les proporcions adients de proteïna, vitamines i minerals. Un pinso de cadell d’alta gama li proporcionarà tot el necessari per què gaudeixi d’una bona salut. Cal adaptar-ho segons l’edat i la raça, ja que el creixement d’un yorkshire i d’un gran danès requereixen diferents proporcions. Recomanem que tingui uns horaris (3 vegades al dia fins als 6 mesos i després 2 vegades al dia). Han de tenir
aigua fresca disponible les 24h del dia.

Pubertat

Els gossos arriben a la pubertat als 6-8 mesos aproximadament. És el moment del primer zel de les femelles. Existeixen moltes llegendes urbanes sobre la reproducció dels gossos. Els estudis científics demostren que esterilitzar-los abans de la pubertat te molts beneficis per a la salut dels nostres peluts. La reproducció de la nostra mascota és només una opció personal del propietari, no aporta cap benefici per a la seva salut. En cas de voler fer criar la nostra mascota heu de saber que l’edat ideal és als 2-3 anys.
Consells gos 3

Com saber si està malalt

Els símptomes més freqüents de malaltia són els vòmits i diarrees, augment de la salivació, apatia, dificultat per fer les necessitats i canvis en l’alimentació o ingesta d’aigua. El metabolisme dels fàrmacs sol ser renal i hepàtic, aquest òrgans tenen diferent funcionament que en humans pel que és molt important consultar amb un veterinari abans d’administrar qualsevol medicament al nostre millor amic.

Identificació

Segons la llei de protecció animal vigent la identificació amb microxip és obligatòria per gossos, gats, fures i cavalls. El microxip sol implantar-se amb la última vacunació i consta d’un codi de 16 xifres que es dóna d’alta a l’AIAC (arxiu d’identificació d’animals de companyia). En cas de pèrdua els veterinaris podem consultar el xip en aquesta base de dades per facilitar el retrobament entre mascota i propietari. També és obligatori inscriure la nostra mascota al cens municipal i així ens poden avisar en cas necessari de mesures importants relacionades amb a la salut pública. Al censar-lo ens lliuren una placa identificativa i un carnet censal.
Si ens l’emportem de vacances haurem de tenir amb compte que segons la legislació específica de cada destinació, necessitarà un passaport i en algunes vacunacions o analítiques específiques. Es important planificar-ho amb temps per evitar entrebancs durant el viatge.
Als gossos considerats perillosos cal vacunar-los de ràbia i contractar una assegurança de responsabilitat civil. A més el propietari ha de tenir una llicència de tinença especial.
Resoldrem els vostres dubtes durant les revisions veterinàries del vostre millor amic i intentarem ajudar-vos sempre que sigui possible.
Consells gos 4
 

BONES RAONS PER ESTERILITZAR EL MEU GOS

QUÈ ÉS LA CASTRACIÓ?

És una extracció dels testicles del gos a nivell pre-escrotal (es fa una incisió mínima per on s'extreuen els testicles).
També tenim la opció de fer una castració química amb durada variable de 6 mesos a tres anys. Es realitza amb un implant injectat com si fós una vacuna a una visita rutinària.

QUINS BENEFICIS TÉ:

  1. Eliminarem la capacitat reproductiva
  2. Reduirem els problemes d'agressivitat per dominància
  3. Disminuirem el risc de fuga del gos
  4. Evitarem agrressivitat cap altres mascles i baralles
  5. Evitarem la conducta de marcatge
  6. Evitarem malalties. Cal destacar les alteracions a la pròstata, els tumors de testicle i les hèrnies perineals.

Quan castrar el meu gos?

El millor moment és abans de la maduresa sexual del gos, encara que pot fer-se durant tota la vida de l’animal.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS:

  1. Li canviarà el caràcter? Si, cap a millor.
  2. Com quedarà estèticament? És una cicatriu molt petita i l'escrot no es toca. Poc a poc la zona que ocupaven els testicles quedarà petita i no es veurà. Antigament es treia l'escrot, però és una tècnica que actualment no s'utilitza per reduir dolor i molèsties al gos.

EL Cop de Calor

Consells gos 5

Els gossos i gats no poden suar per reduir la seva temperatura només poden eliminar l’excés de temperatura respirant i aquest és un sistema molt poc eficient per reduir-la. El cop de calor es produeix quan els mecanismes interns del gos o gat no són capaços de controlar la temperatura corporal i aquest puja per sobre de 41ºC, a partir d’aquí es produeix una baixa oxigenació que pot portar al shock i la mort.
Els gossos braquiocefàlics (bulldogs, boxer, gat persa) i els animals de pèl llarg tenen certa predisposició degut a la seva anatomia, però es pot produir en animals de totes les races. Altres factors com la obesitat afavoreixen que es pugui produir.

Tot i així, realitzar exercici físic amb temperatures elevades és un dels factors de risc més importants. La segona temperatura de l’interior d’un cotxe aparcat al sol s’assembla a la d’un forn!

Factors de risc

Simptomes iconseqüències

Els símptomes comencen amb augment de la respiració, mucoses (genives i llengua) vermelles, salivació espessa. La temperatura rectal arriba a 41-43 ºC, a més temperatura l’animal comença a perdre la consciència i pot derivar a estat de shock i mort. Un cop revertit, la majoria dels transtorns als diferents òrgans (ronyó, fetge, etc) poden ser reversibles, però poden aparèixer alteracions dies més tard. Per això és molt important realitzar una analítica el més aviat possible, així que comprovarem l’estat actual.

Que podem fer?

Hem de portar la nostra mascota al veterinari d’urgència el més aviat possible, mentrestant cal situar la mascota en un lloc ventilat, mullar-li principalment potes, engonals i axil•les i monitoritzar la seva temperatura rectal. Quan sigui de 39ºC hem de deixar de refredar-lo, ja que els mecanismes de regulació no funcionen i és fàcil que es produeixi hipotèrmia.

Què no hem de fer?

Tot i que sembla lògic pensar que si els mullem amb aigua gelada els farem baixar la temperatura corporal això és completament FALS si ho fem provocarem un tancament dels capil•lars de la superfície de la pell que son els que estan alliberant calor cap a l’exterior.

Prevenció

El millor del cop de calor és que es pot prevenir fàcilment!!!

Eviteu el sobrepès, no realitzeu exercici físic intens amb temperatura i humitat elevades, no deixeu MAI el vostre gos tancat al cotxe (ni a l’hivern!).
Consells gos 6

El perill de les dietes amb carn crua

L'associació mundial de veterinaris es posiciona: les dietes amb carn crua són un risc per la salut de gats i gossos

Els veterinaris i els propietaris d'animals hauríem de compartir un objectiu comú: tenir els nostres animals el més sans possibles. La nutrició és un pilar fonamental en la salut i podem trobar dietes equilibrades de pinsos comercials, carn crua (darf o raw) o menjar casolà preparat a casa. Actualment tenim dietes comercials científicament contrastades que són d'alta qualitat, segures i nurticionalment equilibrades. No hi ha cap excusa per haver de donar cap alimentació amb dèficits nutricionals, desequilibrades o perillosament excessives en algun component.  Els veterinaris i els propeitaris som responsables de la dieta que prenent els nostres gossos. Cal que les dietes siguin estrictament controlades amb adequats controls de qualitat.

Les dietes DARF o RAW (carn crua) tenen un alt risc de contaminació amb bacteris, paràsits i altres patògens. A part del risc que suposa per la salut aquests paràsits, també cal sumar-hi la perillositat que suposen els óssos que incorporen. Aquests poden provocar restrenyiment en menor o major grau, obstrucció intestinal, diarrea i fractures dentals. També es corre el risc d'hipertiroidisme per la ingesta de les glandules tiroidals.

No tenim ni una sola evidència científica dels beneficis de menjar dietes comercials a base de carn crua, però tenim els seus risc molt ben documentats i estudiats. Per aquest motiu,el Comité de Nutrició de l'Associació Mundial Veterinariària de Petits Animals (WSAVA) es posiciona en que les dietes comercials a base de carn crua no s'haurien de donar a gats i gossos.


Posicionament de la WSAVA (l'Associació Mundial Veterinariària de Petits Animals)
Posicionament de l'Assossiació Canadenca de Metges Veterinaris (CVMA)
 Posicionament de l'Associació Americana d'Hospitals d'Animals (AAHA)

Article científic
Freeman LM, Chandler ML, Hamper BA, Weeth LP. Current knowledge about the risks and benefits of raw meat-based diets for dogs and cats. J Am Vet Med Assoc 2013; 243: 1549- 1558. http://avmajournals.avma.org/doi/abs/10.2460/javma.243.11.1549


Quan el cor falla

Què és?

Entenem malaltia cardíaca degenerativa com un procés que afecta al motor del cos i en especial a les vàlvules cardíaques. Aquestes vàlvules són comportes que s’obren i tanquen el pas des dels atris als ventricles. Altres afeccions són la cardiomiopatia dilatada, més freqüent en gossos mitjans-grans. La dilatada és un cor que augmenta de tamany perdent la força per contraure, ja que les parets es tornen fines. En gats, també trobem una cardiomiopatia, on les parets augmenten de tamany fins a alterar la funcionalitat del cor.

Per què passa?

Les vàlvules porten obrint-se i tancant-se abans de néixer, aquest exercici constant acaba desgastant-les. És una alteració hemodinàmica.

Què provoca?

Quan una vàlvula falla, sol ser la mitral, permet que una part de la sang torni enrere quan hauria d’anar endavant. El cos és molt savi i decideix enviar molta més sang endavant, però en retorna enrere també més. És un peix que es mossega la cua. Cada vegada tenim cors més grans fins al punt que es converteix en un problema real.
Al final s’acumula la sang d’allà on ve: als pulmons. Això provoca tos, ofegament i malestar. En la resta de patologies el cor no és capaç de bategar correctament i aquest fet provoca els seus símptomes.

mitral

Quines fases té?

En la valvulopatia tenim 4 fases de la A a la D, on la D és la pitjor.

Com ho tractem?

Per consens tenim tractaments estandarditzats per a cada fase de la evolució de la malaltia. En general treballem amb medicaments que provoquen un esforç menor del cor, omega 3, medicaments que aporten més força al batec i diürètics.

Com es controla la malaltia?

És importantíssim el control de la malaltia amb paràmetres objectius. Ens basem en 4 eines que anirem repetint de forma progressiva i ens permeten una millor qualitat i esperança de vida. Aquestes eines són auscultació cardiopulmonar, radiografia toràcica, electrocardiograma i ecocardiografia. A Montseny Veterinaris tenim tot el que necessites per a controlar aquestes patologies.
Els pacients amb problemes cardíacs haurien de fer una revisió semestralment en casos lleus i trimestralment en fases més avançades.

Com sé si cal una visita veterinària?

Si de cop el teu animal respira més agitadament, té més tos o intolerància a l’activitat normal, cal que el valorem. No dubtis i no deixis passar aquestes senyals.


Falsos mites dels cereals

En els darrers any estem patint nu boom amb els pinsos grain-free (sense cereals). És molt important estar ben informat i conèixer aquests mites que sestan popularitzant com a falses creencies,
  1. Els cereals són ingredients palla dels pinsos Es considera com a inigredient palla aquell que no aporta res a un pinso, en el cas dels cereals, són una important font de vitamines, minerañs i àcids grassos essencials. Alguns cereals aporten també una prteina més digerible que la de fonts animals. 
  2. El pinsos GRAIN-FREE són CARBOHIDRATS-FREE Els pinsos grain-free contenen fonts de carbohidrat alternatives com la patata, que conté més carbohidrats que el blat de moro. Els carbohidrats són un dels sis nutrients bàsics i si estan disminuïts en pinsos implica un augment d'altres fonts nutricionals d'energia com els greixos. 
  3. El cerels causen alèrgies alimentàries Les al·lèrgies alimentàries i les intoleràncies són una resposta anormal a un aliment habitual. Les al·lèrgies alimentàries són molt poc freqüents (un 1% de les al·lèrgies dermatològiques i només un 10% del total d'al·lèrgies). Aquestes, principalment estan causades per la proteina animal (pollastre, vedella, etc.).
  4. Els cereals causen intolerància al gluten La celíaquia és una patologia autoimmune humana associada a la hipersensibilitat a la proteina del gluten. Aquesta patologia no existeix en gats i és exremadament estranya en gossos. De fet, només una sola família de Setter Irlandès han manifestat signes gastrointestinals post-ingesta de gluten.
Actualment està creixent la oferta i demanda de pinsos grain-free, però no hi ha cap motiu científic que justifiqui que un pinso grain-free sigui de més qualitiat i ofereixi més beneficis per la salut dels nostres animals que un pinso amb cereals.

Bibliografia:


  • Grain free pet foods: fact vs fiction Clinician's brief març 2017
  • Are grains unhealthy for dogs and cats? Pet Nutrition Alliance.
  • The dreaded question: what should I feed my pet? Burns KM. Clinician’s Brief. 2015;13(2):13-14. 
  • Proper nutrition: is the new emphasis a fad? Burns KM. Veterinary Team Brief. 2014;2(5):8-9.
  • WSAVA Global Nutrition Committee. 
  • Phillips-Donaldson D. Pet food sales update: US spending up 22% in 2015.
  • PetFoodIndustry.com. http://www.petfoodindustry.com/blogs/7-adventures-in-pet-food/post/6038-pet-food-sales-update-us-spending-up-22-in-2015. Published September 21, 2016. Accessed October 3, 2016.
  • Laflamme D, Izquierdo O, Eirmann L, Binder S. Myths and misperceptions about ingredients used in commercial pet foods. Vet Clin North Am Small Anim Pract. 2014;44(4):689-698. 
  • Wortinger A, Burns KM. Nutrition myths. In: Nutrition and Disease Management for Veterinary Technicians and Nurses. Ames, IA: Wiley Blackwell; 2015:255-263.
  • Grain-free diets: big on marketing, small on truth. Cummings Veterinary Medical Center at Tufts University. http://vetnutrition.tufts.edu/2016/06/grain-free-diets-big-on-marketing-small-on-truth. Published June 14, 2016. Accessed December 16, 2016.
  • Ograin VL, Burns KM. Nutritional considerations in allergic skin disease. The NAVTA Journal. Convention Issue; 2016:12-19. 
  • Scott DW, Miller WH, Griffin CE. Muller & Kirk’s Small Animal Dermatology. 6th ed. Philadelphia, PA: WB Saunders; 2001:615-627.
  • Outerbridge CA. Nutritional management of skin diseases. In: Fascetti AJ, Delaney SJ, eds. Applied Veterinary Clinical Nutrition. Ames, IA: Wiley Blackwell; 2012:157-174.
  • Roudebush P. Ingredients and foods associated with adverse reactions in dogs and cats. Vet Dermatol. 2013;24(2):293-294.
  • Garden OA, Pidduck H, Lakhani KH, Walker D, Wood JL, Batt RM. Inheritance of gluten-sensitive enteropathy in Irish Setters. Am J Vet Res. 2000;61(4):462-468.
  • Gross KL, Yamka RM, Choo C, Friesen KG, et al. Macronutrients. In: Hand M, Thatcher, Remillard R, Roudebush P, Novotny B, eds. Small Animal Clinical Nutrition. 5th ed. Topeka, KS: Mark Morris Institute; 2010:49-105.


Puces i paparres: saps amb que convivim?

Malalties que pot transmetre la puça: Gos i persones; Bartonellosi* / Dipylidiosi*
Malalties que pot transmetre una paparra: Gos: Babesiosi / Ehrlichiosi / Rickettsiosi / Anaplasmosi
                                                                 Persona: Borreliosi / Lyme / Rckettsiosi

                                                           


Urgències 674174654

Tenim servei veterinari 24 hores

Montseny Veterinaris - 93 867 6351 - Urgències 674174654 - montsenyveterinaris@montsenyveterinaris.cat

Avís legal