Gats

PERILLS OCULTS

(PUBLICAT A LA REVISTA DAQUI MAIG 2015)

No hi ha res pitjor que causar un accident per desconeixement. Harry, un gat anglès, va morir intoxicat per causa desconeguda l’any 2002. Un any més tard la seva propietària, veient un programa de televisió sobre productes de neteja, va descobrir que molts dels productes de neteja comuns eren altament tòxics per als gats (compostos fenòlics com el cloroxilenol). En aquell moment va començar una lluita incansable fins aconseguir que l’etiquetatge d’aquests productes de neteja especifiqués que eren tòxics pel felins. Pels gats és suficient passar-hi per sobre i després llepar-se per intoxicar-se.

Els gats, a diferència de moltes altres espècies, són especialment sensibles a molts tòxics pel seu particular metabolisme. En aquest article volem repassar els tòxics desconeguts més importants. Molts perills ja són popularment coneguts com els mata-rates, plaguicides o anticongelants. Desaconsellem fer servir els dos primers allà on visquin gats i no deixar al seu abast el segon.

Els lliris són una de les flors ornamentals més maques que hi ha. Tota la família de liliàcies són tan belles com tòxiques per als nostres gats. En ingerir-les, encara que sigui una petita quantitat de qualsevol de les parts de la planta, és suficient per a causar una insuficiència renal de forma aguda. El gat inicialment tindrà vòmits i manca de gana 2 hores després de la ingesta. A partir de les primeres 24 hores veurem la severa alteració renal. El gat tendirà a veure molta aigua i si no hi ha tractament veterinari, pot morir entre els 3 i 7 dies després de la ingesta. Hi ha un alt grau de desconeixement entre la població, però si teniu un gat a casa no hi podeu tenir lliris. Altres plantes com la Poinsettia, els alls o les cebes també són perills per als nostres gats (podeu consultar la llista extensa en aquest enllaç).

Els medicaments són el segon perill i cal estar molt atent en com els guardem a casa. Els gats són curiosos per naturalesa i tendeixen a jugar amb qualsevol cosa que ens deixem al seu abast. Si ingereixen petites quantitats de medicaments els hi poden provocar danys greus. Vigileu especialment amb l’iburoprofè i el paracetamol.

La darrera intoxicació que volem remarcar són les permetrines, component habitual de moltes pipetes antiparasitàries destinades als gossos i és una urgència relativament freqüent. La causa sol ser aplicar la pipeta directament al gat o que llepin el pèl del gos amb qui conviu. Cal estar alerta amb aquests productes, que ja ho indiquen molt clarament per evitar accidents.

Si mai sospiteu d’una intoxicació, embolcalleu al vostre gat amb una tovallola (evitareu que es llepi), poseu-lo al transportin i aviseu al vostre veterinari que hi aneu indicant-ne el tòxic. Així us podrem esperar preparats segons cada cas.

CURES BÀSIQUES PER AL TEU GAT

Revisions veterinàries

Tant si adopteu com si compreu un gatet es recomanable fer-li una revisió veterinària els primers dies que el teniu per tal que us puguem donar les pautes adequades per a la convivència amb ell i assegurar-nos així que no presenta cap símptoma de malaltia i que les desparasitacions i vacunacions administrades segueixin el protocol adient. Es recomana una revisió veterinària cada 6 mesos durant tota la vida la l’animal, ja sigui per la revacunació de l’animal o només per assegurar-nos que no presenti signes patològics i determinar una detecció precoç de qualsevol problema. Un any per ells es força temps. Recordeu que ells no parlen, pel que sovint sense una bona exploració mèdica i algunes proves complementàries no podem saber que està passant. Ells no perden la vitalitat ni les ganes de jugar mai i no solen queixar-se fins que la patologia ja no els deixa seguir amb la seva vida quotidiana. Una detecció precoç és la clau de l’èxit del tractament en la majoria de patologies.

Desparasitació

Aquest és el primer pas a fer amb el nostres cadell. Dividim els paràsits en interns (cucs i paràsits intestinals microscòpics) i extern (puces, paparres, mosquits). Alguns d’aquest paràsits poden afectar també als humans per això s’aconsella realitzar la desparasitació interna preventiva cada 3 mesos durant tota la vida de l’animal. També es recomana desparasitar externament durant tot l’any. Existeixen gran varietat de productes amb aquesta finalitat, es tria quin és el més adient segons el tipus de paràsit, l’edat, el pes, l’hàbitat i l’època de l’any. Durant les revisions et donarem les pautes antiparasitàries adequades pel teu millor amic.
Protocol de vacunació
Les vacunes actuen estimulant el sistema immune de l’animal perquè tingui una millor resposta en cas d’infecció per determinades patologies o inclús no arribi a mostrar simptomatologia. El protocol de vacunació comença als 2 mesos d’edat. Es important que el gatet estigui ben desparasitat ja que sinó la vacuna podria perdre eficàcia.
Algunes vacunes no poden administrar-se fins al 6 mesos d’edat (ràbia, peritonitis infecciosa) pel que s’aconsella realitzar una revisió als 6 mesos per comprovar l’estat de salut i vacunar-lo per aquestes patologies si es considera oportú.

Hàbitat i comportament

Els gats son molt sensibles i fàcils d’estressar, així que és important que sigui ell a decidir quan vol carícies i quan vol descansar, sobretot per evitar esgarrapades. Els agrada molt situar-se en llocs elevats des de on controlar la situació. Ambientadors amb fortes olors i picarols als collaret solen molestar-los bastant. Els agrada més l’aigua corrent, per això tot i tenir l’abeuradora plena sovint demanen aigua de l’aixeta. Si marxeu de vacances uns dies més val que el deixeu a casa i demaneu a algú que vagi a donar-li menjar, netejar-li la safata i jugar amb ell una estona. El canvi de territori sol estressar-los bastant i això també cal tenir-ho en compte en cas d’un trasllat.

Higiene

Des del primer dia podeu col•locar una safata per a les seves necessitats, poseu-la en un lloc tranquil amb sorra per gats i manteniu-la neta i de seguida aprendrà a fer-la servir. Cal vigilar el creixement de les ungles, sobretot en els que viuen a l’interior perquè tenen menys desgast i poden arribar a clavar-se al dits. Un rascador ens ajudarà a mantenir una bona salut de les seves ungles i a evitar que se les esmolin a cortines i sofàs. Són animals molt nets pel que sovint no cal banyar-los però si voleu es pot fer amb xampús específics i habituant-los mica en mica. Les races de pèl llarg s’han de raspallar periòdicament per evitar els nusos que poden amagar problemes a la pell o inclús paràsits.

Alimentació

La millor manera de satisfer les seves necessitats nutricionals és el pinso ja que és molt difícil formular una dieta casolana amb les proporcions adients de proteïna, vitamines i minerals, en especial de taurina i tiamina. Un pinso de cadell d’alta gama li proporcionarà tot el necessari per què gaudeixi d’una bona salut durant el creixement A diferència del gossos es recomana administrar la dosi diària de cop de manera que el vostre gat en va consumint de mica en mica. Han de tenir aigua fresca disponible les 24h del dia. Si estan esterilitzats es recomana administra pinso específic amb menys aportació calòrica. En èpoques de muda es recomana donarlos malta diàriament i en les races de pèl llarg es recomana fer-ho cada 2-3 dies durant tot l’any per evitar problemes amb les boles de pèl que ingereixen rentant-se.

Pubertat

Els gats arriben a la pubertat als 6-8 mesos aproximadament. És el moment del primer zel de les femelles. La reproducció de la mascota és només una opció personal del propietari, no aporta cap benefici per a la seva salut. Els estudis científics demostren que esterilitzar-los abans de la pubertat te molts beneficis per a la salut dels nostres peluts. Per això recomanem esterilitzar tant les femelles com els mascles als 6 mesos d’edat aproximadament. Després de la cirurgia alguns animals presenten més tendència a augmentar de pes pel que els haurem de controlar més, alguns mascles poden augmentar el risc de produir càlculs urinaris.

Com saber si està malalt

Els símptomes més freqüents de malaltia són els vòmits i diarrees, augment de la salivació, apatia, respirar amb la boca oberta, dificultat per fer les necessitats i canvis en l’alimentació o ingesta d’aigua. El metabolisme dels fàrmacs sol ser renal i hepàtic, aquest òrgans tenen diferent funcionament que en humans pel que és molt important consultar amb un veterinari abans d’administrar qualsevol medicament al nostre gat, ja que podríem arribar a intoxicar-los.

Identificació

Segons la llei de protecció animal vigent la identificació amb microxip és obligatòria per gossos, gats, fures i cavalls. Consta d’un codi de 16 xifres que es dóna d’alta a l’AIAC (arxiu d’identificació d’animals de companyia). En cas de pèrdua els veterinaris podem consultar el xip en aquesta base de dades per facilitar el retrobament entre mascota i propietari. També és obligatori inscriure la nostra mascota al cens municipal i així ens poden avisar en cas necessari de
mesures importants relacionades amb a la salut pública. Al censar-lo ens lliuren una placa identificativa i un carnet censal.
Si ens l’emportem de vacances haurem de tenir amb compte que segons la legislació específica de cada destinació, necessitarà un passaport i en algunes vacunacions o analítiques específiques. Es important planificar-ho amb temps per evitar entrebancs durant el viatge. Resoldrem els vostres dubtes durant les revisions veterinàries del vostre millor amic i intentarem ajudar-vos sempre que sigui possible.

BONES RAONS PER CASTRAR EL MEU GAT

Per evitar el marcatge a casa: és un comportament normal de qualsevol gat no castrat marcar amb orina racons de la casa. Aquest marcatge sol ser en vertical (a parets, mobles, etc.). Amb l’esterilització precoç ho evitarem.
Per evitar les fugues causades pel zel de les gates:Un 60% dels gats esterilitzats deixa d’escapar-se i més d’un 90% ho fa menys i durant menys temps.
Per eliminar el risc de transmissió de malalties infeccioses: les baralles entre gats o el contacte directe amb els gats del carrer poden provocar el contagi de greus malalties infeccioses com ara la leucèmia felina, la immunodeficiència felina o la peritonitis infecciosa felina entre d’altres. Moltes d’aquestes malalties poden ser mortals i no totes tenen una prevenció amb la vacuna. És clau el control de les escapades dels gats i estar castrat n’és la base.
Per evitar accidents: el fet de sortir al carrer afavoreix que els gats puguin patir atropellaments, atacs de gossos, caigudes, enverinaments, etc. Un gat que surt al carrer viu de mitjana la meitat que un gat que no hi surt.
Per reduir les baralles amb altres gats: gran part de les ferides provocades per baralles s’infecten i provoquen abscessos de pus que cal intervenir quirúrgicament.
Per reduir el contagi de paràsits: el fet de sortir de casa comporta un alt risc de que el gat ens introdueixi a casa tot tipus de paràsits com ara puces, paparres i sarnes.
Quan castrar al meu gat?
Abans de la maduresa sexual, que sol ser propera als sis mesos d’edat.
El meu gat s’engreixarà?
És IMPRESCINDIBLE que el seu gat mengi una dieta específica per a gats castrats. Existeix una tendència a engreixar-se després de la intervenció. Aquest sobrepès, encara que moderat, fa que s’acumuli greix en el fetge. Això pot provocar el desenvolupament d’un fetge gras o Lipoïdosis hepàtica, malaltia de greus conseqüències. Aquestes dietes també disminueixen el risc de formació de càlculs urinaris que poden provocar alteracions en la micció, obstruccions i infecció d’orina.

UN GAT ESTERILITZAT VIU MOLT MÉS QUE
UN NO ESTERILITZAT

10 CONSELLS PER A QUE EL TEU GAT VIATGI MÉS CONTENT

El transportin ideal és rígid i es pot obrir per davant i permet desmuntar la seva part superior.
A casa deixa sempre el transportin obert en un lloc familiar per el gat, de manera que arribi a considerar-lo part del mobiliari i pugui entrar i sortir lliurement
No transportis mai el gat lliure en el cotxe o a sobre teu durant el trajecte, si s’espanta podeu prendre mal.
Intenteu que el transportin sigui el mes còmode i familiar possible per el gat. Podem posar alguna manta amb el seu olor o la olor del gat (per això pots acariciar delicadament el cap del gat perquè la manta s’impregni del seu olor). Es poden posar feromones felines (Feliway ®) a la manta 30 minuts abans de sortir de casa. Pensa que el gat podria fer pipi i caca durant el trajecte, per això seria convenient preparar un recanvi per quan deixem la clínica
Per aconseguir que el gat entri en el transportin, si no ho ha fet sol, s’hauria d’agafar amb calma i acostar-lo a la obertura del transportin. Si de aquesta manera no ho aconseguim podem desmuntar la part superior del transportin i tancar-lo quan el gat estigui dins de la part inferior. Si el nostre gat tampoc vol entrar d’aquestes maneres podem embolicar en una manta gruixuda, impregnada amb el seu olor o feromones i posar amb cura el gatet i la manta dins el transportin. Tingueu en compte que una mala experiència pot provocar un record desagradable al gat per sempre, així que cal actuar sempre amb certa suavitat.
Una vegada dins del transportin agafarem amb cura de les nanses i anirem cap al cotxe, evitant sacsejar el transportin i donar-li cops amb les cames. Per això, es ideal no fer trajectes llargs a peu o portar-lo amb un carretó.
En el cotxe posar el transportin en el seient amb el cinturó de seguritat posat o en el reposa peu darrera dels seients. Eviteu frenades i accelerades fortes, no poseu música a un volum molt alt, parleu amb el vostre gat en un to suau per intentar tranquil•litzar-lo. Quant més tranquils esteu vosaltres, mes tranquil estarà el vostre gat. La majoria de gats agrairan que se li posi una manta sobre el transportin durant el trajecte. Al arribar a la clínica agafarem el transportin amb cura evitant un altre cop de sacsejar-lo contra les nostres cames.
Dins de la clínica si hem d’esperar una miqueta no deixarem mai el gat al terra i amb la porta mirat davant o un altre gat. Sempre que sigui possible el posarem en una cadira al nostre costat i amb la porta que miri cap a vosaltres i si possible amb una manta que tapi les obertures laterals.
Naturalment per el trajecte de tornada a cada hauríem de respectar les normes que hem tingut presents durant la anada
Per últim i no per això menys important, si teniu mes de un gat a casa hauríem de prendre alguna precaució a la hora de tornar a casa amb un d’ells desprès de una estància en la clínica. Primer de tot haurem de deixar el transportin tancat al terra i veure la reacció dels altres gats durant uns minuts. Si tots els gats estan tranquils podem obrir el transportin sense problemes i deixar que el gatet s’uneixi als seus companys de casa. Si veiem alguna tensió entre els gats que s’han quedat a casa, això passa perquè el gatet presenta olor a clínica veterinari, per això hauríem de preparar una habitació separada amb el seu sorral, agua i menjar i deixar-lo aquí per almenys 24 hores perquè agafi una olor mes familiar.

LA TOXOPLASMOSI, EL NOSTRE GAT I L’EMBARÀS

Què és la toxoplasmosi?

La toxoplasmosi és una infecció comuna a animals i humans, i d’àmplia distribució mundial. Està causada per un paràsit protozou, intracel•lular obligat, anomenat Toxoplasma gondii. Gairebé tots els animals
de sang calenta poden actuar com a hostes intermediaris i, d’aquesta manera poden ser portadors de quists en els seus teixits. Els
hostes definitius del paràsit són els felins, com ara el gat o el linx. Les fases adultes del paràsit viuen als intestins d’aquestes espècies i els oocists que produeixen s’eliminen per la femta. Si les condicions són favorables, aquests oocists poden ser viables un any o més al terra, i poden ser vehiculats per insectes i cucs.

Com ens afecta als humans?

La majoria de les infeccions són asimptomàtiques o poden causar símptomes
lleus similars als d’una grip moderada. Però, si una dona s’infecta poc abans o durant la gestació pot causar avortaments o malformacions congènites que poden afectar
el cervell, els ulls o altres òrgans. La gravetat de la malaltia depèn de la fase de gestació en el moment de la infecció.

I al gat?

El gat és l’únic animal que pot eliminar paràsits de toxoplasma, en forma enquistada, amb les femtes, i pot ser responsable d’infectar altres mamífers, inclòs l’home. N’és l’hoste definitiu. Per que un gat pugui produir femtes que puguin ser infeccioses primer s'ha de contagiar. Si el gat surt a l'exterior, menja carn crua o caça, té més probabilitats de contagiar-se. Un cop infectat, el gat incuba el paràsit durant 3-20 dies i després d’un període d'un mes ja allibera ooquists a les femtes durant 30 dies aproximadament. Després d'això encara que es reinfecti ja no tornarà a lliberar ooquists.

És perillosa la malaltia?

La malaltia NOMÉS és perillosa si la dona no presenta anticossos immunitzants davant la toxoplasmosi. En aquest cas, les precaucions que ha de tenir una dona embarassada, encara que no tingui gat, són igual d’importants, i tenen a veure amb la manipulació i ingesta de menjar cru (sushi, embotits) o mal cuinat, (carn picada, mandonguilles, hamburgueses...), verdures crues (cal rentar-les si porten terra), aigua i llet no pasteuritzada. A més, hauria d’evitar fer feines de jardinería o almenys fer-les amb guants.

ÉS MOLT IMPORTANT CONCIENCIAR QUE, DE TOTES LES FORMES DE CONTAGI DE TOXOPLASMOSI, EL GAT ÉS DE LES MÉS IMPROBABLES.

Si una dona queda embarassada, i té gats a casa, a més les mesure sd’higiene anteriors, la persona que convisqui amb l’embarassada s’haurà de responsabilizar de canviar la safata on el gat orina i defeca com a mínim un cop al dia, i rentar-la amb amoníac i aigua ben calenta, i aquesta feina no l’ha de fer la dona embarassada.

La gran pregunta: puc seguir tenint al meu gat a casa?

Rotundament SI: si el gat llepa o esgarrapa a la dona, no li transmet la malaltia. Només és per contacte directa amb les femtes, però tot i així el contagi per ingerir aliments suposa un risc més elevat. No cal desfer-se del nostre gat. Amb una simple analítica de sang ja es pot saber si el nostre gat té la malaltia, i en aquest cas, es pot tractar.

El més important és potenciar les mesures d’higiène i que l’embarassada no netegi la safata del gat.

Tenim servei veterinari 24 hores

Montseny Veterinaris - 93 867 6351 - Urgències 674174654 - montsenyveterinaris@montsenyveterinaris.cat

Avís legal