Exòtics

Conills

LA DIETA DELS CONILLS

És important una dieta pobre en energia i alta en fibra, composta bàsicament d’herba. A causa de la seva dieta dura, fibrosa i abrasiva les dents els hi creixen al llarg de tota la vida, per això requereixen una dieta especial que els ajudi a gastar-les progressivament.

Una mala dieta és la principal causa de malaltia en conills, l’error més freqüent es donar només pinso, ja que els pinsos tenen una composició baixa en fibra, afavorint així problemes de trànsit intestinal, el que pot provocar un sobrecreixement i mala oclusió de dents i diferents alteracions digestives.

La composició alimentària d’una dieta equilibrada per aquestes mascotes ha de contenir:

Fenc: sempre ha de disposar d’aquest, el fenc més adequat és el de gramínies, a més de ser una font de fibra imprescindible pel conill és un bon llit que manté la higiene de la gàbia.
Verdura: herba fresca dent de lleó, alfals, trèvol, bleda, fulles de col i de pastanaga, fulles de nap, de bròquil, endívies, escarola, fulles de coliflor. La verdura no provoca diarrees com falsament es coneix, sempre i quan no es canviï bruscament la dieta i l’animal no disposi de palla de mala qualitat. A conillets petits s’ha d’oferir quantitats petites que augmentarem progressivament.
Pinso de qualitat: el pinso ha de ser granulat sense llavors afegides amb un mínim de fibra del 16% i un màxim de proteïna de 16%, es convenient evitar els pinsos a granel. A partir dels 6 mesos el conill ja no creix més i s’ha d’oferir de forma racionada 1-2 cullerades al dia, si disposen de més poden tenir problemes de pes i de dents.
Aigua: Neta i sempre disponible, abeuradors d’ampolla.

CURA

La gàbia ha de ser el més gran possible i han de gaudir de dos hores com a mínim de llibertat al dia, el llit pot ser de fenc o palla, no utilitzarem sorra de gats exclusivament com a substrat, algunes virutes de fusta poden provocar malalties oculo-respiratòries.
Són molt sensibles als cops de calor. Durant el període reproductiu les femelles es poden treure pèls dels flancs o abdomen però fer niu, es un comportament normal.

ATENCIONS VETERINÀRIES

Recomanem una visita a l’any i es realitzaran les vacunacions contra mixomatosis i malaltia vírica hemorràgica.
Els mascles arribat a la pubertat poden tornar-se agressius, fet que en justifica la castració. A les femelles es recomanable l’esterilització abans dels 3 anys d’edat degut a l’alta incidència de tumors a l’aparell reproductiu.

TORTUGUES

DIETA PER A TORTUGUES DE TERRA

La dieta es compondrà de:
9 parts de verdures i hortalisses: oferirem l’aliment trossejat i barrejat per a que mengin de tot (sense que puguin destriar). Dent de lleó, fulles de remolatxa, trèvol, col, enciam, alfals, escarola, coliflor, tomàquet, fulles de pastanaga, pèsols mongeta tendra, cereals...
1 part de fruita: poma, pera, , meló, cireres, préssec, maduixes, plàtan...

Complements: complement multi vitamínic per rèptils i calci: un pessic dos cops per setmana.
Es recomana fer barreges de pinso amb els diferents aliments citats abans.

IMPORTANT:
La tortuga mediterrània ( testudo hermani) i mora (testudo graeca) són espècies en perill d’extinció autòctones de la Península ibèrica, la compraventa o tinença estan prohibides per la llei. Hi ha centres de recuperació que les recullen i realitzen projectes de reintroducció. (CRARC: 937726396)

DIETA PER A TORTUGUES D’AIGUA

Moltes de les tortugues pateixen les conseqüències d’una dieta incorrecta, com són deformacions, una closca tova o inflamació dels ulls.
La dieta ha de molt variada. Mai s’haurien d’alimentar només amb els gàmmarus o gambetes, que ofereixen una dieta incomplerta.
Hem d’oferir a la tortuga tots aquests aliments:
•    Fetge i vísceres
•    Carn de pollastre, vedella i altres
•    Verdures i hortalisses variades
•    Peix sencer però sense visceres
•    Cargols i bavoses
•    Pinso per a tortugues aquàtiques
•    Musclos, gambes, barretes de cranc, cloïsses
•    Cucs, larves i insectes
•    Barretes de pinso i gàmmarus
•    Setmanalment caldrà afegir un complexe multivitamínic per a rèptils

IMPORTANT:
Mai s’han d’alliberar a la natura les tortugues de florida perquè contribueixen a l’extinció de les nostres tortugues autòctones d’aigua dolça.
Després de manipular una tortuga caldria rentar-se les mans orrectament, ja que molts són portadors de salmonel•la.

MÉS CONSELLS SOBRE TORTUGUES

És important desparasitar les tortugues almenys dos cops l’any per a reduir-ne la població de paràsits intestinals que els podria perjudicar.

HÀMSTERS

Trobem varies espècies, entre elles les més comuns són els hàmster daurat o siri i el hàmster nan, tenen activitat crepuscular nocturna, per tant passen la major part del dia dormint, la vida mitja d’aquests animals es de 1,5 i 3 anys.

Alimentació

Poden viure només amb una barreja variada de llavors però convé complementar la seva dieta amb verdures i fruita fresca, a la dieta hem d’incloure:
Barreja de llavors, constituirà el 80-90 % del total de la dieta, hi ha moltes presentacions comercials, una bona barreja hauria de contenir més de deu tipus de llavors diferents.
Verdura fresca, 10 % del total de la dieta, podem fer servir herba fresca, dent de lleó, alfals, trèvol, bledes, fulles de col, fulles de bròquil, fulles de nap, endívies, escarola, fulles de coliflor, pastanaga i patates.
Fruita fresca, un o dos cops per setmana els podem oferir petites quantitats de fruita, poma, maduixes, raïm, etc.
Fenc o palla, a més d’aportar fibra a la dieta també ho faran servir pel niu.
Proteïna animal, el consum molt ocasional d’un trosset de carn o pinso de gos els serà beneficiós.
Aigua, sempre disponible a l’abeurador d’ampolla.

Manteniment

La gàbia ha de ser el més gran possible, no hem d’utilitzar sorra de gats com a únic substrat pel terra de la gàbia, es pot posar una mica de sorra de gats coberta de fenc o palla, les virutes de fusta poden ser adequades però a vegades poden produir malalties oculars. Hem de treure l’animal de la gàbia dos hores al dia per a que faci exercici controladament.
Com a opció de gàbia podem fer servir una peixera de vidre el terra de la gàbia pot constituir de sorra i pedres, d’aquesta manera l’animal podrà fer túnels com faria a la natura, també podem incloure troncs buits com amagatalls.
Poden patir cops de calor, s’ha d’evitar deixar-los exposats al sol durant massa temps o dins d’un vehicle sense ventilació. Si la temperatura ambiental baixa dels 10-15 ºC aquests animals realitzen una espècie d’hivernació.
Hem de proporcionar un niu o amagatall on l’animal pugui refugiar-se, una caixa de fusta o tronc pot servir, no hem d’utilitzar cotó o altres fibres artificials com material de niu perquè poden produir gangrenes a les potes o trastorns digestius si les ingereixen, el pèl de cabra , la llana o fenc son materials idonis pel niu.

Tenim servei veterinari 24 hores

Montseny Veterinaris - 93 867 6351 - Urgències 674174654 - montsenyveterinaris@montsenyveterinaris.cat

Avís legal